TAULA DE CONTINGUTS
UNITAT 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE.
1.1.- L'habitatge al llarg del temps.
1.2.- L'habitatge i les necessitats humanes.
1.3.- Finalitats de l'habitatge.
1.4.- Apartats del procés tecnològic de l'habitatge.
1.5.- Tipus de construccions.
1.6.- Exercicis i activitats Unitat 1.
1.7.- Per saber-ne més.
UNITAT 2. DIBUIX DELS PLÀNOLS.
2.1.- L'escala de representació.
2.2.- Espais i habitabilitat.
2.3.- Els plànols.
2.4.- Exercicis i activitats Unitat 2.
UNITAT 3. LES COMUNICACIONS.
3.1.- Introducció.
3.1.1.- El procés de la comunicació.
3.1.2.- Què vol dir telecomunicació.
3.1.3.- El procés de telecomunicació.
3.1.4.- Els canals de transmissió.
3.1.5.- Emissors, repetidors i receptors.
3.2.- Les xarxes i internet.
3.2.1.- Les xarxes.
3.2.2.- Internet.
3.2.2.1.- Els navegadors.
3.2.2.2.- Adreces URL i cercadors.
3.2.2.3.- El correu electrònic.
3.3.- La telefonia.
3.4.- La televisió.
3.4.1.- Introducció.
3.4.2.- Tipus de televisors.
3.4.3.- Història de la televisió
3.4.4.- Maneres de transmetre i rebre el senyal de televisió.
3.5.- Sistemes de Posicionament Global (GPS).
3.5.1.- Introducció.
3.5.2.- Alternatives al sistema GPS.
3.5.3.- Com funciona un GPS?
3.6.- Exercicis i activitats Unitat 3.
3.7.- Per saber-ne més.
UNITAT 4. MÀQUINES I MECANISMES.
4.1.- Les màquines: resposta tecnològica a una necessitat. Definició, tipus i parts d'una màquina.
4.2.- Les màquines simples.
4.2.1.- La palanca.
4.2.2.- La roda.
4.2.3.- El pla inclinat.
4.2.4.- El sistema cargol-femella.
4.3.- Els mecanismes.
4.3.1.- Mecanismes de transmissió del moviment.
4.3.2.- Mecanismes de transformació del moviment.
UNITAT 5. TREBALL, POTÈNCIA I ENERGIA.
5.1.- Principi de conservació de l'energia.
5.2.- Tipus d'energia.
5.2.1.- Energia cinètica, energia potencial i energia mecànica.
5.2.2.- Altres tipus d'energia.
5.3.- La potència.
5.4.- Exercicis i activitats Unitat 5.
PROJECTE.
- Base teòrica.
- Imatges projectes anteriors.
1.1.- L'HABITATGE AL LLARG DEL TEMPS
TEMA 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
1.1.- L'HABITATGE AL LLARG DEL TEMPS
La recerca continua per part de l'home per aconseguir protecció i confort ha contribuït a l'evolució progressiva de l'habitatge des de l'antiguitat fins ara.
I per acabar aquest apartat, podràs veure el video següent amb informació sobre la història i el desenvolupament que ha tingut la vivenda al llarg del temps, així com els diferents materials que s'han utilitzat per a la seva construcció:
Pots anar a l'apartat 1.7.- PER SABER-NE MÉS i veure alguns videos que t'ajudaran a comprendre una mica millors els conceptes tractats en aquest tema.
1.1.- L'HABITATGE AL LLARG DEL TEMPS
La recerca continua per part de l'home per aconseguir protecció i confort ha contribuït a l'evolució progressiva de l'habitatge des de l'antiguitat fins ara.
- En el paleolític l'home es desplaçava contínuament a zones on pogués trobar queviures i bestiar i feia servir coves naturals que li oferien bons aixoplucs.
 |
| Representació d'una cova al Paleolític |
- Més endavant va començar a construir recintes molt senzills. L'estructura d'aquests recintes estava feta de fusta i el recobriment, de fulles o de pells d'animals que havien caçat. Aquestes construccions incorporaven una zona de jaç, una zona d'estar i una llar que els permetia escalfar-se i preparar els aliments.
- Gràcies a la lleugeresa dels materials i la senzillesa de la construcció els habitatges eren fàcils de desmuntar, transportar i muntar i, en les societats nòmades, resultaven molt pràctics per poder desplaçar-se a la recerca de paratges fèrtils que els proporcionessin aigua i aliments.
- Més tard l'home va començar a controlar l'agricultura i la ramaderia i va poder disposar de l'aliment necessari sense haver de dependre del que l'atzar li proporcionava. Llavors va comentar a establir-se en poblats, prop de rius o llacs. Les llars van esdevenir construccions més grans i sòlides, amb el terra cobert i on l'espai dedicat al foc i a la preparació i conservació d'aliments prenia cada vegada més importància.
 |
| Reproducció d'una casa típica del Neolític |
 |
| Habitatge típic a l'Edat del Bronze (1800 aC - 500 aC) |
- Actualment, l'home té un bon coneixement i domini dels materials, dels mecanismes i de les instal·lacions i pot construir habitatges més complexos. En el moment de planificar una construcció però, ha de tenir en compte la combinació de tres elements:
a) L'entorn de l'edifici, que li ha d'aportar les fonts energètiques
bàsiques i que en defineix la relació amb l'exterior.
b) L'estructura i les parets, que defineixen un recinte apte
per a l'ocupació humana i que generen les condicions mediambientals bàsiques.
c) El conjunt de mecanismes i instal·lacions interiors, que
complementen les condicions aconseguides en l'estructura i la compartimentació
de l'edifici.
En totes aquestes fases evolutives, des de la cova
fins al gratacel, l'home ha intentat que l'habitatge millorés les condicions de
vida.
A continuació pots veure un video on es mostren de manera esquemàtica els diferents tipus de construccions al llarg de la història, així com la seva evolució:
A continuació pots veure un video on es mostren de manera esquemàtica els diferents tipus de construccions al llarg de la història, així com la seva evolució:
I per acabar aquest apartat, podràs veure el video següent amb informació sobre la història i el desenvolupament que ha tingut la vivenda al llarg del temps, així com els diferents materials que s'han utilitzat per a la seva construcció:
Pots anar a l'apartat 1.7.- PER SABER-NE MÉS i veure alguns videos que t'ajudaran a comprendre una mica millors els conceptes tractats en aquest tema.
1.2.- L'HABITATGE I LES NECESSITATS HUMANES
TEMA 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
1.2.- L'HABITATGE I LES NECESSITATS HUMANES
Les necessitats humanes defineixen, en última instància, com ha de ser un habitatge. Les necessitats bàsiques que ha de cobrir són:
També és important controlar altres variants que poden alterar el benestar. El cos humà és un organisme viu que pot ser afectat per virus, bacteris o d'altres microorganismes perniciosos; per contrarestar-los, s'ha de moure en un entorn que li garanteixi unes determinades condicions de salut com ara:
1.2.- L'HABITATGE I LES NECESSITATS HUMANES
Les necessitats humanes defineixen, en última instància, com ha de ser un habitatge. Les necessitats bàsiques que ha de cobrir són:
- Un lloc per dormir i descansar.
- Accés a l'aigua i facilitats per a les funcions d'higiene.
- Accés als aliments i a la seva preparació, transformació i consumició.
- Un espai per realitzar les activitats habituáls: estudiar, jugar, organitzar les possessions i relacionar-se amb els altres.
També ens
proporciona la possibilitat de climatitzar els diferents espais,
aïllar-nos del soroll exterior, disposar de llum durant la nit o de
tenir serveis de comunicació com el telèfon, la TV o internet, etc.
En resum, tot un ampli ventall de serveis i comoditats que ens fan la vida més fàcil i confortable.
Aquestes necessitats bàsiques han de proporcionar benestar a l'ésser humà i per tal d'aconseguir-ho s'han de controlar certes condicions ambientals com ara:
En resum, tot un ampli ventall de serveis i comoditats que ens fan la vida més fàcil i confortable.
Aquestes necessitats bàsiques han de proporcionar benestar a l'ésser humà i per tal d'aconseguir-ho s'han de controlar certes condicions ambientals com ara:
- Entorns de calor o fred excessius que generen incomoditats i predisposen a les malalties.
- Nivells d'il·luminació excessius o insuficients que poden fer mal als ulls, o fer difícil i poc precisa la visió.
- Nivells acústics massa elevats que poden ferir les dides o dificultar la percepció d’allò que es vol escoltar.
També és important controlar altres variants que poden alterar el benestar. El cos humà és un organisme viu que pot ser afectat per virus, bacteris o d'altres microorganismes perniciosos; per contrarestar-los, s'ha de moure en un entorn que li garanteixi unes determinades condicions de salut com ara:
- una ventilació adequada,
- la humitat dins d'uns límits saludables,
- la llum del sol que assequi i esterilitzi l'ambient,
- facilitats que afavoreixin la neteja dels aliments, del propi cos i de la roba,
- un esplai vital que permeti moure's sense gaires entrebancs, minimitzant el perill d'accidents, sense veure's afectat per objectes que calguin, per elements químics nocius o pels efectes del corrent elèctric o d'altres radiacions.
1.3.- FINALITATS DE L'HABITATGE
TEMA 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
1.3.- FINALITATS DE L'HABITATGE
L'habitatge, per millorar el confort, ha de satisfer les finalitats i funcions següents:
1.3.- FINALITATS DE L'HABITATGE
L'habitatge, per millorar el confort, ha de satisfer les finalitats i funcions següents:
- ombra, com la que aporta un arbre a l'estiu,
- protecció com la que proporciona una marge per pal·liar els efectes del vent,
- aïllament de la humitat que genera un paviment, escalfor, com la que aporta un foc,
- control de l'aigua de la pluja que fa un sostre,
- espai segur i protegit que permet una estructura tancada.
El conjunt de necessitats i finalitats esmentades
no es poden considerar ni resoldre d'una manera aïllada i independent ja que
cada una d'elles pot afectar les altres. Així, bastir una paret amb un material
o un altre, com ara ferro o formigó, pot afectar les condicions tèrmiques, acústiques,
d'il·luminació ambiental o de protecció contra el foc.
1.4.- APARTATS DEL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
TEMA 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
El document que serveix per a la concreció de tots els aspectes que afecten la reorganització o el creixement d'una ciutat s'anomena Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) o també Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
Un dels aspectes fonamentals que determina el PGOU o POUM és la qualificació del sòl, com a urbà, urbanitzable o no urbanitzable.
A) SÒL URBÀ: És el que disposa de carrers i voreres construïts, d’abas-timent d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica i d’evacuació d’aigües residuals.
B) SÒL URBANITZABLE: És el que el pla declara apte per ser qualificat com a urbà en un futur pròxim. Per això, s’ha de proveir dels mateixos serveis que el sòl urbà.
1.4.- APARTATS DEL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
L’habitatge, per tant, igual que el vestit i l'alimentació, és una necessitat bàsica de la humanitat. És per això que cal posar en marxa un procés tecnològic per satisfer-la.
Així, dones, un cop detectada la necessitat, ha de començar el procés tecnològic. El primer que cal fer és un projecte en què es defineixin les característiques que ha de tenir l'habitatge, i dissenyar-lo detalladament. A continuació, s'ha de passar a la construcció. Una vegada construït, cal avaluar-lo per comprovar que satisfà totes les necessitats, tal com s'havia previst.
Així, dones, un cop detectada la necessitat, ha de començar el procés tecnològic. El primer que cal fer és un projecte en què es defineixin les característiques que ha de tenir l'habitatge, i dissenyar-lo detalladament. A continuació, s'ha de passar a la construcció. Una vegada construït, cal avaluar-lo per comprovar que satisfà totes les necessitats, tal com s'havia previst.
A.- EL PROJECTE
Com en tot procés tecnològic, el primer que cal fer és definir el problema o la necessitat que ha de satisfer aquest projecte.
Un projecte arquitectònic és el conjunt de plànols, dibuixos, esquemes i textos explicatius utilitzats per plasmar (en paper, digitalment, en maqueta o per altres mitjans de representació) el disseny d'una edificació, abans de ser construïda.
El projecte és elaborat per un arquitecte que serà el màxim responsable de l’edificació.
En el cas dels habitatges sempre cal respondre les preguntes següents: on hem de construir l'habitatge?, com ha de ser?, amb quins materials l'hem de construir?, i com el construirem?
Les respostes a aquestes preguntes constitueixen els elements necessaris per a la construcció de qualsevol habitatge i les hem de recopilar en el projecte.
1ª PREGUNTA: On hem de construir l'habitatge?
Et pots imaginar una indústria d'obtenció d'acer enmig del teu barri? I un bloc de pisos tot envoltat de terres de conreu de cereals? El territori d'un país està format per sòl, al qual podem donar diferents utilitats: conrear-lo, criar-hi bestiar, conservar-ne la flora i la fauna com a parc natural, edificar-hi, etc.
Per tal d'evitar situacions irracionals i conflictives, cal que algú decideixi l’ús que s'ha de donar a cada zona d'un territori. D'aquesta qüestió s'encarrega l'Administració. És l’Ajuntament de cada localitat, en general, qui qualifica, és a dir, qui determina la utilitat que s'ha de donar al sòl de la seva demarcació.
La Regidoria d'Urbanisme és la responsable de la planificació i ordenació del territori municipal. La seva missió és aconseguir un desenvolupament ordenat de la ciutat i dotar els ciutadans de serveis i dels equipaments necessaris.
La reorganització d'una ciutat s'aconsegueix obligant que totes les noves edificacions respectin les alineacions marcades. Aquestes operacions requereixen cedir metres de solar per a la construcció de carrers, jardins o altres equipaments.
 |
| Pla General d'Ordenació Urbana de Tarragona |
Aquest pla és elaborat per tècnics d'urbanisme i, després de ser exposat als habitants del municipi, se sotmet a l’aprovació del Ple de l'Ajuntament. Les normes i condicions establertes en el Pla General d'Ordenació Urbana són de compliment obligat per a qualsevol nova construcció que es vulgui executar.
A) SÒL URBÀ: És el que disposa de carrers i voreres construïts, d’abas-timent d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica i d’evacuació d’aigües residuals.
B) SÒL URBANITZABLE: És el que el pla declara apte per ser qualificat com a urbà en un futur pròxim. Per això, s’ha de proveir dels mateixos serveis que el sòl urbà.
El sòl urbanitzable és aquell que es pot distribuir en carrers, places, jardins, etc., i en el qual es poden construir edificis.
Si el tipus d'edificis que s'hi poden construir són els destinats preferentment a habitatges i serveis, la zona s'anomena residencial.
En el cas que el tipus d'edificació que s'hi pot construir estigui destinada a indústries, parlarem d'una zona industrial.
C) SÒL NO URBANITZABLE: És la resta del terme municipal no inclosa en els apartats anteriors. El sòl es declara no urbanitzable d’acord amb el seu valor agrícola, paisatgístic, cultural o d’equilibri ecològic.
A continuació exposem un cas concret i ben proper a tots nosaltres: el POUM de La Canonja, que ha estat aprovat al plenari de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014. A continuació tens alguns links de les informacions que han elaborat diferents mitjans de comunicació:
a) Canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Fes click aquí.
b) Tarragona 21, diari multimèdia de la ciutat de Tarragona. Fes click aquí.
c) Cadena SER Catalunya. Fes click aquí.
A continuació exposem un cas concret i ben proper a tots nosaltres: el POUM de La Canonja, que ha estat aprovat al plenari de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014. A continuació tens alguns links de les informacions que han elaborat diferents mitjans de comunicació:
a) Canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Fes click aquí.
b) Tarragona 21, diari multimèdia de la ciutat de Tarragona. Fes click aquí.
c) Cadena SER Catalunya. Fes click aquí.
Així doncs abans de construir un habitatge cal informar-se a l’Ajuntament de la localitat si el sòl està qualificat com a urbà o no.
LA RESTA DE PREGUNTES: Com ha de ser? Amb quins materials l'hem de construir? Com el construirem?
Un cop acabat i acceptat el projecte i obtinguda la llicència d’obres es passa a la fase de construcció.
Durant tot el procés constructiu hi participa un nombre important de persones i d’especialitats molt variades: directors d’obra, paletes, manobres, enguixadors, fusters electricistes, fontaners, pintors, etc.
Una possible estructura organitzativa de totes les persones que d’alguna manera intervenen en la construcció d’un habitatge, podria ser la següent:
C.- L'AVALUACIÓ
Quan ja disposem
de sòl per edificar i se'n coneixen les característiques, cal determinar com ha
de ser el futur habitatge: un edifici aïllat o un bloc de pisos, una obra senzilla
i econòmica o una edificació luxosa amb tota mena de detalls de confort, etc.
Les respostes a
totes aquestes preguntes aniran perfilant la idea del tipus d'habitatge que farem
i dependran molt de les característiques dels futurs usuaris de l'habitatge: el
poder adquisitiu que tenen, el nombre de persones que l'han d'ocupar, l'edat,
etc.
Un cop se sap
quines son les característiques de l’habitatge, cal fer-ne un disseny. El
disseny forma part del projecte arquitectònic i en la seva elaboració
normalment intervenen arquitectes, arquitectes tècnics i delineants, tot i que
és l'arquitecte el responsable i l'autor del projecte.
El disseny, els
materials i la tècnica constructiva que es farà servir, consten en tots els
projectes arquitectònics, a més d'altres qüestions. Tots aquests aspectes es
determinen en tres documents bàsics:
1) La MEMÒRIA I EL PLEC DE CONDICIONS, en què es justifiquen
els càlculs necessaris per determinar els materials que es faran servir, el
procés de construcció, la qualitat dels materials, els terminis de construcció,
etc.
El Plec de Condicions és, a efectes legals i contractuals, el document més important del projecte a l'hora de la seva execució material.
Fixa les relacions entre el promotor del projecte i els contractistes que l’executaran.
Redacta les obligacions i responsabilitats mútues entre ells.
Conté les especificacions de materials, qualitats i equips. Les especificacions d'execució que defineixen com i amb què s'ha de fer. Les especificacions econòmiques.
A continuació et mostrem un model de memòria descriptiva d'una vivenda. Fes click aquí.
També pots veure un exemple d'una memòria d'una vivenda amb soterrani i piscina. Fes click aquí.
El Plec de Condicions és, a efectes legals i contractuals, el document més important del projecte a l'hora de la seva execució material.
Fixa les relacions entre el promotor del projecte i els contractistes que l’executaran.
Redacta les obligacions i responsabilitats mútues entre ells.
Conté les especificacions de materials, qualitats i equips. Les especificacions d'execució que defineixen com i amb què s'ha de fer. Les especificacions econòmiques.
A continuació et mostrem un model de memòria descriptiva d'una vivenda. Fes click aquí.
També pots veure un exemple d'una memòria d'una vivenda amb soterrani i piscina. Fes click aquí.
2) Els PLÀNOLS,
en què, gràcies al llenguatge gràfic, queda perfectament determinat el disseny
de l'habitatge: la forma, les dimensions, la distribució, les instal·lacions i
tots els detalls necessaris per a la construcció.
3) El PRESSUPOST,
en què consta el valor econòmic de l'habitatge desglossat d'acord amb els diferents
elements que el constitueixen: sostres, tancaments, instal·lacions, etc.
En el moment de
fer el projecte s'han de respectar una sèrie de NORMES que tenen a veure amb
l'entorn, l'habitabilitat i la seguretat. Per exemple:
"...
la façana ha de respectar l'harmonia del barri,- els dormitoris, la cuina,
etc., han de tenir ventilació directa a l'exterior; els passadissos i les
portes han de tenir una amplada mínima; els blocs de quatre pisos o més han de
tenir ascensor; cal que hi hagi una presa d'aigua per als bombers, en cas
d'incendi... "
Aquestes normes
també les fixa l'Administració, i els arquitectes les han de tenir en compte
quan dissenyen els edificis.
En general, podem dir que les normes que hem de tenir en compte al dissenyar un habitatge, són les següents:
- demandes o necessitats del propietari:
- nombre de persones (nens o avis …)
- poder adquisitiu
- professió
- normes específiques de cada municipi (regulació municipal al PGOU):
- altura màx. del edifici
- nombre màx. de plantes
- tipus de façana
- la volada dels balcons
- distància mín. al perímetre
- parcel·la mín.
- normes de caràcter general:
- superfície mín. del habitatge de nova construcció 32 m2
- superfície mín. de les estances
- amplària mín. de les portes, passadissos, escales…
- altura mín. de cada divisió horitzontal.
- condicions de cuines i banys
- totes les dependències han de disposar d’obertures a l’aire lliure.
- instal·lacions
- normes de seguretat:
- sistema d’evacuació de l’edifici
- separació entre les diferents instal·lacions (llum, aigua, gas…)
- nombre màxim de persones
- senyalització
B.- LA CONSTRUCCIÓ
Un cop acabat i acceptat el projecte i obtinguda la llicència d’obres es passa a la fase de construcció. Durant tot el procés constructiu hi participa un nombre important de persones i d’especialitats molt variades: directors d’obra, paletes, manobres, enguixadors, fusters electricistes, fontaners, pintors, etc.
Tots aquests tècnics de tota mena d'oficis i professions, i normalment són dirigits per l' arquitecte
tècnic, que segueix les indicacions del projecte i organitza el pla de
treball necessari per a la construcció, juntament amb els diferents caps de grup o encarregats d'obra.
Promotor: és el propietari inicial del futur habitatge i és qui encarrega el projecte a l’arquitecte.
Arquitecte: màxim responsable del projecte, encarregat del disseny, adaptació del terreny, seguiment de l’obra, etc.
Arquitecte tècnic: ajuda l’arquitecte en les seves responsabilitats pràctiques, seguéis detall a detall la construcció i vetlla perquè els plans de l’arquitecte es duguin fidelment a terme.
Constructor: és normalment una empresa i la seva feina essencial és aixecar l’estructura de l’edifici.
Operaris: duen a terme els acabats i les instal·lacions.
La construcció es realitzarà seguint el pla de treball marcat en el projecte i amb un determinat ordre que dependrà de la disposició dels elements constructius.
Arquitecte: màxim responsable del projecte, encarregat del disseny, adaptació del terreny, seguiment de l’obra, etc.
Arquitecte tècnic: ajuda l’arquitecte en les seves responsabilitats pràctiques, seguéis detall a detall la construcció i vetlla perquè els plans de l’arquitecte es duguin fidelment a terme.
Constructor: és normalment una empresa i la seva feina essencial és aixecar l’estructura de l’edifici.
Operaris: duen a terme els acabats i les instal·lacions.
La construcció es realitzarà seguint el pla de treball marcat en el projecte i amb un determinat ordre que dependrà de la disposició dels elements constructius.
Aquests elements constructius
són cadascun dels elements, amb una funció determinada, que formen part
d’una construcció i els podem agrupar de la següent manera segons la
funció que realitzen:
- Fonaments
- Estructura
- Tancaments
- Coberta
- Instal·lacions
- Revestiments i acabats
 |
| Elements constructius d'una vivenda |
No dedicarem cap apartat a aquests elements, només volem mostrar-vos un esquema de les diferents instal·lacions que presenta una vivenda:
A continuació pots veure un vídeo amb tots els detalls del procés de construcció d'una vivenda. Resulta interessant veure, pas per pas, cadascun dels passos i fases que s'han de dur a terme.
A continuació pots veure un vídeo amb tots els detalls del procés de construcció d'una vivenda. Resulta interessant veure, pas per pas, cadascun dels passos i fases que s'han de dur a terme.
A continuació pots veure un video que correspon a la construcció a Xina d'un mega-edifici en només 15 dies !!! Sembla increïble, no?
C.- L'AVALUACIÓ
Un cop acabada la
construcció d'un habitatge, no podem provocar un terratrèmol per avaluar si el
suporta sense patir grans desperfectes. Tampoc no podem provocar un incendi per
comprovar la resistència al foc de l'estructura. L’avaluació dels habitatges es
fa d'una altra manera.
Quan s'acaba de
construir un habitatge, el constructor sol·licita una inspecció a l'Administració.
L’inspector
comprova que l'habitatge compleix totes les normes obligatòries de seguretat i
de confort mínimes d'acord amb el projecte, i lliura al constructor la cèdula
d’habitabilitat, que ho certifica. Les empreses de serveis bàsics, com les
de subministrament d'aigua, gas i electricitat, exigeixen que hi hagi aquest
document abans de subministrar els seus serveis a l'habitatge.
 |
| Model de cèdula d'habitabilitat |
PERIODES DE GARANTIA: D'altra banda,
l'empresa constructora ha de respondre dels possibles defectes greus de construcció
que apareguin durant els deu anys següents a l'acabament de l'obra i ha de reparar-los.
Durant sis mesos, també ha de reparar els defectes de menys envergadura, com
ara els defectes de pintura, petites esquerdes, humitats, etc.
Aquestes accions
de reparació permeten als arquitectes i constructors avaluar els habitatges que
projecten i construeixen, i introduir millores en el disseny i la construcció
d'altres habitatges per tal d'evitar que es tornin a produir els mateixos
defectes.
A part de
l'empresa constructora, l'Administració també fa un seguiment i una avaluació
de la qualitat dels habitatges i, gràcies a les dades obtingudes i a
l’experiència adquirida, estableix noves normes i recomanacions per als
arquitectes i constructors que fan minorar la qualitat dels nous habitatges que
es construeixen.
Com pots veure, en
la construcció d'habitatges, com en tots els processos tecnològics, també es fa
una avaluació final del producte obtingut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)