3.1.- INTRODUCCIÓ

TEMA 3. LES COMUNICACIONS

3.1.- INTRODUCCIÓ

3.1.1.- EL PROCÈS DE LA COMUNICACIÓ

Ens cal definir dos termes importants:

a.- INFORMACIÓ: Podem definir informació com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que proporcionen coneixement.

Es realitza mitjançant l'establiment de símbols i codis que permeten codificar i descodificar la informació. Son exemples els llenguatges parlats, escrits, visuals, etc.


b.- COMUNICACIÓ: Podem definir la comunicació com el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat.

3.1.2.- QUÈ VOL DIR TELECOMUNICACIÓ?

Telecomunicació vol dir comunicació a distància i, per tant, aquest terme abasta tota comunicació (emissió, transmissió i recepció) de senyals, sons, imatges, textos i dades de qualsevol naturalesa, a través de cables, ones, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics.

Els principals sistemes de telecomunicació han estat i són la telegrafia, la telefonia, la ràdio, la televisió, la transmissió de dades (fax) i la interconnexió d'ordinadors a través de xarxes, com ara internet. 


3.1.3.- EL PROCÉS DE TELECOMUNICACIÓ?

Com en qualsevol altre procés de comunicació, en les telecomunicacions també hi ha una sèrie d'elements imprescindibles, que són:

   - la font d'informació
   - l'emissor
   - el codi
   - el missatge
   - el canal
   - el referent
   - les interferències
   - el receptor

A partir d'una font d'informació i d'un referent o context, l'emissor tria allò que vol transmetre i ho codifica, és a dir, crea un missatge. Aquest missatge es transmet a través d'un canal, però es pot veure afectat per determinades interferències o sorolls. Quan el missatge arriba al receptor, aquest decodifica el missagte i l'interpreta. Evidentment, aquests elements poden variar en funció del sistema de telecomunicació escollit per transmetre la informació.

Com a curiositat, mostrem un breu resum de la història de les telecomunicacions:

   a) Telègraf: primera tansmissió Manchester- Liverpool 1836 usant codi  morse.

   b) Telèfon: el 1836 Graham Bell presenta el primer 
telèfon amb cable elèctric.

   c) Telègraf sense fils: el 1901 Marconi aconsegueix la primera transmissió transatlàntica (França - EUA).

   d) Ràdio: el 1920 es realitza la primera emissió comercial als EUA.

   e) TV: primera imatge transmesa al 1925.

    f) TV Color: 1957-1961 apareix la televisió en color.

    g) Satèl·lits de comunicació: es llança el primer satèl·lit, sputnik I, al 1957.

    h) Fibra òptica: 1970 primera fibra òptica competent.

    i) Microprocessador: apareix el primer microprocessador el 1971.



3.1.4.- ELS CANALS DE TRANSMISSIÓ

El canal o mitjà de transmissió és el suport físic a través del qual circula el missatge codificat.

La transmissió entre l'emissor i el receptor sempre es fa per ones electromagnètiques. L'ona electromagnètica és un tipus de radiació que emeten els electrons, per exemple quan un corrent altern és aplicat a una antena.

Els canals de transmisió poden ser GUIATS o NO GUIATS. Els canals guiats condueixen les ones a través d'un canal físic (ho són els cables) i els no guiats només permeten la transmissió de les ones (ho són l'aire i el buit). 

Els cables més utilitzats en les telecomunicacions són aquests:

1.- El cable de parells. Utilitzat en xarxes de telefonia urbana.

2.- El cable coaxial: Utilitzat en cable de televisió entre l'antena i el televisor.

3.- El cable de fibra òptica: Permet enviar més informació i amb més rapidesa i és més lleuger. Avui ja s'utilitzen per internet.

Diferents tipus de cables

Cable de parells

Cable coaxial

Cable de fibra òptica - Figura 1

Cable de fibra òptica - Figura 2

En aquest video de l'EDU3.cat podràs entendre una mica millor què és això de la fibra òptica. Per veure'l, fes click aquí.

I si vols saber més sobre aquest tipus de canal de transmissió, pot veure aquesta infografia de EROSKY CONSUMER. Fes click aquí.

3.1.5.- EMISSORS, REPETIDORS I RECEPTORS

La majoria de sistemes de telecomunicació opten per una antena com a element d'emissió i/o de recepció i disposen de repetidors per tal que el senyal pugui recòrrer grans distàncies.

   Les antenes

Una antena és un dispositiu capaç d'emetre i/o rebre ones de ràdio. Les antenes poden tenir dimensions, formes i orientacions molt diferents, segons la freqüència del senyal electromagnètic que puguin emetre o captar i del nivell d'intensitat. Un tipus molt utilitzat actualment és la parabòlica, que pot captar el senyal de determinats satèl.lits.

Antena receptora de televisió

Antena de telecomunicacions

Antena parabòlica

Mirem aquest video de l'EDU3.cat sobre les antenes. Fes click aquí.


   Els satèl.lits de comunicació

Els satèl.lits de comunicació actuen bàsicament com a repetidors a l'espai, de les ones electromagnètiques que reben de la Terra o d'un altre satèl.lit.
Els satèl.lits es troben a distàncies compreses entre 1000 i 36000 km de la superfície terrestre, segons la seva òrbita i la seva missió. 
Cada satèl.lit té una funció específica, però els satèl.lits de comunicació es dediquen majoritàriament a la telefonia i al transport de senyals de televisió i de dades.

Funcionalitats dels satèl·lits

Esquema bàsic funcionament satèl·lits

 Al següent video també de l'EDU3.cat ens presenten uns dels tipus de satèl.lits més coneguts, els satèl.lits meteorològics. Fes click aquí.



   Els repetidors

Els repetidors terrestres s'utilitzen en els sistemes de radiocomunicació, en els sistemes de telecomunicació anomenats "punt a punt", per distribuir, per exemple, el senyal de televisió entre els centres de producció i els emissors, i en les xarxes de transmissió de telefonia.

Repetidors de televisió

 

3.2.- LES XARXES I INTERNET

TEMA 3. LES COMUNICACIONS

3.2.- LES XARXES I INTERNET.

3.2.1.- LES XARXES.

Una xarxa d'ordinadors és un conjunt d'ordinadors connectats entre sí que poden ser de diferents tecnologies, com PC's o Mac's i que comparteixen recursos, com per exemple impressores, escàners, accés a Internet.

Les xarxes es poden classificar segons la seva dimensió en:

• Xarxes locals (LAN). Són xarxes petites com l'aula d'informàtica o la xarxa d'un edifici. 
  

Xarxa LAN

• Xarxes metropolitanes (MAN). Són xarxes de distància mitjana com pot ser les que uneixen els edificis d'un campus universitari.

Xarxa MAN

• Xarxes de llarg abast (WAN). Són xarxes que uneixen grans distàncies, com la que serveix per unir els hospitals de Catalunya.

• Internet. És una xarxa que uneix xarxes d'arreu del món.
 



Xarxa d'internet

3.2.2.-  INTERNET.

Com es pot veure, Internet no és res més que una gran xarxa d'ordinadors connectats. Això els permet intercanviar tot tipus de material i informació: textos, fotografies, pel·lícules, jocs, programes, etc. des d'una banda a l'altre del món.

La primera connexió entre ordinadors es va fer els anys seixanta, a Estats Units i servia per enviar i rebre informació militar. Va ser coneguda com a "arpanet".

El 1972 es va fer la primera demostració pública del funcionament d'una xarxa d'ordinadors connectats i a partir dels anys 80 ja es va conèixer amb el nom d' internet, però no va ser fins a partir de 1991 que van començar a aparèixer les primeres webs i el correu electrònic.

A Espanya, internet es va començar a desenvolupar l'any 1996, a partir d'Infovia, un servei de Telefònica.

Qualsevol informació (text, foto, pel·lícula, programa...) es pot guardar dins d'un ordinador si ha estat digitalitzada, o sigui preparada perquè un ordinador la pugui "llegir" i "entendre". Internet ens permet accedir a aquesta informació des de qualsevol lloc del món.

Per aconseguir-ho, aquesta informació ha d'estar organitzada en pàgines webs, que s'agrupen dins els llocs webs i estan emmagatzemades en uns ordinadors molt potents, connectats dia i nit, perquè s'hi pugui accedir en qualsevol moment i des de quaselvol lloc, són els servidors.

Un pàgina web és un document que pot tenir text, imatges, animacions,... Un lloc web pot tenir una o més d'una pàgina web, unides per mitjà dels enllaços, anomenats també links.  Els enllaços o links serveixen per obrir un altre document sigui de la mateixa web o d'una altra web i perquè funcionin només cal fer-hi un click a sobre. L'enllaç pot ser en una imatge o en un text.

Per poder accedir a internet es necessita:

• un ordinador, amb prou potència
• una línia telefònica
• un sistema que permeti a l'ordinador "parlar" per telèfon amb el servidor:
  • mòdem, és lent i no permet navegar i parlar per telèfon a l'hora
  • ADSL, és molt més ràpid i deixa lliure la línea telefònica
  • wi-fi, no cal tenir l'ordinador connectat físicament a la línia telefònica
  • telèfon mòbil, satèl·lit, cable de fibra òptica, etc.
• un proveïdor o servidor d'accés a internet. És una empresa de comunicacions que és qui ens dóna el número per trucar des del mòdem i la contrassenya.
• un navegador

3.2.2.1.-  ELS NAVEGADORS.

El navegador és un programa especial que permet llegir les pàgines web. La funció bàsica d'un navegador web és trobar i mostrar les pàgines un cop li diem on són, tant és que siguin dins l'ordinador de l'usuari, com en qualsevol altre aparell que hi estigui connectat.

Els més coneguts són:

Aquí tens un exemple del que veiem en executar el navegador Mozilla Firefox.

A continuació podràs veure un video de TINET (Tarragona Internet) www.tinet.cat, sobre què és i com funciona internet. Per veure'l, fes click aquí.


3.2.2.2.-ADRECES URL I CERCADORS.

De la mateixa manera que la nostra casa té una adreça, les planes webs també en tenen i se'n diu URL. Una manera de trobar una web és escriure la seva adreça al navegador.
Les adreces estan formades per diferents parts:

Quan no sabem l'adreça de la plana que necessitem, la podem buscar a un cercador.

El cercador, tal com indica la paraula, cerca a la xarxa les pàgines que contenen aquestes paraules i ens les mostra en un llistat. Només cal escriure al cercador la paraula o paraules avinents respecte a la informació que volem trobar.

Cercadors més habituals:

En definitiva, què es pot fer per mitjà d'internet?

• informar-nos (llegir diaris, revistes, buscar informació de tot tipus, ...)
• aprendre (navegant per diferents planes, seguint cursos online, veient videos,...)
• comprar (al supermercat, entrades espectacles, tecnologia, ...)
• relacionar-nos amb altra gent (xarxes socials, correu electrònic, xats, fòrums, ...)
• entretenir-nos (veient videos o la televisió, jugant, llegint llibres, ...)
• ...o buscar informació per fer un bon treball per l'escola.

3.2.2.3.- EL CORREU ELECTRÒNIC.

Per acabar, comentar alguns aspectes importants d'un dels elements més importants per comunicar-nos amb altra gent (amics, coneguts, companys, professors, ...). És el correu electrònic.

El correu electrònic anomenat també "e-mail" és una manera d'enviar i rebre missatges de correu, exactament igual que les cartes de paper, només que aquí els carters no són persones sinó la xarxa d'internet, i les cartes no les rebem a la bústia de casa sinó a la bústia de l'ordinador. El correu electrònic, com a sistema de comunicació, té una colla d'avantatges sobre el telèfon i el correu tradicional:

• És ràpid, com el telèfon, però podem enviar-lo a l'hora que volguem, encara que sigui a mitjanit, sense haver de pensar que molestem a la persona que el rep, ja el llegirà quan obri l'ordinador i el contestarà quan pugui!
• No és tan formal com les cartes en paper, encara que sí que convé seguir un estil correcte.

Per enviar un correu electrònic cal tenir una connexió a internet i un programa de correu que gestionarà els missatges. Aquest programa pot estar instal·lat al nostre ordinador com per exemple l'Outlook o bé podem fer servir un sistema de correu a la web com el gmail, hotmail, yahoo, etc. Aquest últim sistema té l'avantatge de què es pot consultar el correu des de qualsevol ordinador o des del telèfon, però té l'inconvenient de no ser tan segur.

La comunicació entre dues persones que s'escriuen per correu electrònic la podem esquematitzar així:

Per poder enviar un correu electrònic cal definir una adreça electrònica. Totes les adreces de correu es construeixen de la mateixa manera:

unnomtriatpertu@dominidelservidor

Per exemple:

 unnomtriatpertu@escolajoan23.com

 unnomtriatpertu@gmail.com

 unnomtriatpertu@hotmail.com

Com veus, les adreces de correu s'escriuen:

• Sense espais.
• Preferiblement en minúscules.
• Sense accents, dièresi, ñ, ç, etc.
• Amb el símbol identificatiu @ entre el nom de l'usuari i el domini del servidor.

És molt interessant que cadascú de vosaltres tingui una adreça de correu electrònic que vagi consultant de tant en tant. 

Finalment, pots veure un video amb informació proporcionada per TINET sobre el correu electrònic.

3.3.- LA TELEFONIA

TEMA 3. LES COMUNICACIONS

3.3.- LA TELEFONIA

La telefonia és un sistema de telecomunicació que permet la transmissió de veu i altres sons per mitjà de senyals elèctrics.

Basa el seu funcionament en la transformació d'un senyal acústic en un senyal elèctric que té lloc al micròfon; aquest senyal elèctric es transmet a distància i, degudament amplificat, és convertit novament en so en el punt de destinació, gràcies a l'altaveu o auricular.

La xarxa telefònica està configurada essencialment per dues grans àrees:

1.- La xarxa de transmissió, constituïda pel cablatge i els equips de commutació que uneixen les diferents centrals telefòniques i pels cables transoceànics o els satèl.lits de comunicació.

2.- La xarxa d'abonat, constituïda pel cablatge que va des de les centrals telefòniques als telèfons d'usuaris. 

L’aparell telefònic consta de: micròfon, auricular, sistema de marcatge numèric i un avisador acústic.

Al video següent de l'EDU3.cat, coneixerem com van sorgir els primers aparells i quines han estat les seves aplicacions en relació amb la informàtica i les telecomunicacions. També analitzarem el seu funcionament a partir de l'estudi del senyal elèctric. Per veure'l, fes click aquí.

En aquest segon video, també de l'EDU3.cat, podrem conèixer l'estructura i el funcionament del telèfon. Fes click aquí.

A la següent presentació de l'EDU365.cat, podràs conèixer una mica millor les parts del telèfon fixe i el funcionament de les trucades. Per veure-la, fes click aquí.

                                ----------------------------------------------------------

 És important distingir entre telefonia fixa i telefonia mòbil.

Al video següent ens expliquen com funcionen tant un com altre sistema de telefonia.

Recordem una mica la història del telèfon. El 1836 Graham Bell presenta el primer telèfon amb cable elèctric. I el 1901 Marconi aconsegueix la primera transmissió transatlàntica (França - EUA).

Pel que fa al telèfon mòbil; als anys 1980 comencen a aparèixer els primers models de telèfon mòbil, encara que els primers estudis van començar a USA als anys 1940.

Farem un breu recorregut per la història d'aquest avenç tecnològic:

• 1973. Martin Cooper, director de Motorola, fa la primera trucada des d'un telèfon mòbil a Nova York.
• 1989. Apareix el primer mòbil lleuger.
• 1992. Arriba el primer mòbil amb GSM (Global System for Mobile communications, en català Sistema Global per a les Comunicacions Mòbils). Això suposa entrar en la segona generació o 2G (senyals de ràdio digitals).
• 1993. Es comercialitza el primer mòbil PDA (Personal Digital Assistant o Ajudant personal digital) és un dispositiu de petit tamany que combina un ordinador, telèfon, accés a internet i conexions de xarxa.
• 1995. Arriba a les nostres vides el SMS (Short Message Service).
• 1996. Es presenta el primer mòbil amb tapa.
• 1996. Arriba el primer smartphone !!!
• 1997. És possible un mòbil amb pantalla a color.
• 2000. Arriba el Bluetooth. És una tecnologia sense fils utilitzada per connectar entre si dispositius electrònics amb alts nivells de seguretat. Si en vols saber més d'aquest sistema vés a Wiquipèdia.
• 2002. Els primers mòbils amb càmera i a tot color.
• 2002. Els primers mòbils per serveis d'internet.
• 2003. Apareix el primer mòbil BlackBerry, aparell amb un sistema operatiu particular -BlackBerry OS, amb el qual poden fer fotos, gravar vídeos, reproduir música, accedir a inter i al seu correu, a part del seu sistema de missatgeria anomenat BBM-.
• 2007. Apareix el primer IPhone.  
• 2008. Apareix el primer IPhone 3G. És una tecnologia mòbil que permet a l'usuari navegar a internet a alta velocitat sense la utilització de cables. Per saber-ne més, pots anar a Wiquipèdia.

Com a curiositat, cal dir que, la generació 4, o 4G, serà l'evolució tecnològica que oferirà a l'usuari de telefonia mòbil un major ample de banda que permetrà, entre moltes altres coses, la recepció de televisió en Alta Definició.

Veiem ara aquest video de l'EDU3.cat amb el funcionament i aplicacions del telèfon mòbil, així com el pas del telèfon tradicional a l'actual invasió del mòbil. Per veure'l, fes click aquí. 

Per últim, pots accedir a aquesta miniunitat didàctica (MUD) de l'EDU354.cat, amb informació, exercicis i autoavaluació, sobre aquest tipus de telefonia. Fes click aquí.

3.4.- LA TELEVISIÓ

TEMA 3. LES COMUNICACIONS

3.4.- LA TELEVISIÓ

3.4.1.- Introducció.

La televisió és un sistema per transmetre imatges i so punt a multi-punt, per mitjà d'ones electromagnètiques. La transmissió és semblant a les radiofòniques, tot i que es necessita més amplada de banda, ja que el senyal transporta molta més informació.
Realment, la televisió no transmet imatges en moviment, sinó un conjunt d'imatges fixes anomenades fotogrames o frames, que en ser vistes pels nostres ulls a una certa velocitat generen una percepció de moviment.
A més, cada imatge està formada per un mosaic de punts de colors verd, blau o vermell, anomenats píxels. La combinació d'aquests punts i vista des d'una certa distància, ens dóna la sensació que veiem imatges.

El senyal de televisió transmet la informació sobre la lluminositat de cadascun dels píxels de la pantalla un mínim de 25 vegades per segon. El receptor del senyal (la televisió) descodifica el senyal i il·lumina els píxels corresponents.

3.4.2.- Tipus de televisors.

• De Canó d'electrons, els antics televisors. Disposen d'un canó que emet un feix d'electrons cap a la pantalla per il·luminar un revestiment de fòsfor. Són els anomenats televisors CRT (de l'anglès, Cathode Ray Thube). 

Esquemes funcionament televisors CRT

• Les Pantalles de plasma, on unes descàrregues elèctriques fan il·luminar petits fluorescents de la pantalla. 

• Les Pantalles LCD (Liquid Crystal Display), on uns cristalls líquids obstrueixen o deixen passar la llum per cada punt. Les televisions LCD de TFT (Thin Film Transistor-Liquid Crystal Display, Pantalla de cristal líquido de transistores de película fina) són un variant d'aquestes pantalles. A continuació tens una infografia d'Erosky Consumer que t'ajudarà a entendre una mica millor aquest tipus de pantalles de televisió. Per veure-la fes click aquí.

Així mateix en aquesta altra infografia també d'Erosky Consumer t'expliquen com funciona una pantalla de plasma i tens una comparativa entres aquests dos últims tipus de pantalles. Fes click aquí.

• Les Pantalles LED (Light Emitting Diode), formades per matrius de petits díodes luminescents. 

3.4.3.- Història de la televisió.

Com podeu veure les primeres investigacions sobre la transmissió d'imatges corren gairebé en paral.lel als primers resultats de la investigació de la transmissió del so. El procés, però, va ser llarg i no sempre els primers resultats van ser els definitius.

	1884 - Paul Nipkow (tècnic i inventor alemany) tradueix una imatge en una sèrie de línies constituïdes per punts de diferent intensitat lluminosa i les transmet per mitjà d'ones electromagnetíques.
	1897 -  Invenció del tub catòdic a l'interior del qual viatgen els elèctrons.
	1926 -  John Logie Baird (enginyer escocès) obté una imatge televisiva de baixa definició utilitzant el disc de Nipkow.
	1936 -  Primera emissió de la BBC (Anglaterra)
	1938 -  Es construeix la primera càmara televisiva.
	1940-50  - Desenvolupament experimental de la televisió tant a Europa com als Estats Units.
	1950 -  S'autoritza als Estats Units l'ús comercial de la tele i s'inicia l'experimentació amb la TV per cable.

	1951 -  Primeres emissions en color als Estats Units:sistemes NTSC i SECAM
	1953 - S'inicien les primeres transmissions educatives.
	1956 -  Primeres emissions de programes a Espanya
	1958 -  Llançament del primer satèl.lit comunicacional "Score". Es desintegrà al cap d'un mes aproximadament.
	1959 -  Primera emissió de TVE a Catalunya als estudis de Miramar.
	1962 -  Primeres emissions televisives via satèl.lit (el Telstar)
	1970 -  Primeres imatges televisives d'alta definició (TVAD o HDTV) al Japó.
	1972 -  S'ofereix el primer canal de TV per cable amb el sistema de pagament.
	1980 -  Es posa en funcionament  la primera cadena de notícies per cable i via satèl.lit les 24 hores del dia als Estats Units.
	1980's -  Fase experimental de la televisió interactiva (ITV) i s'inicia la tecnologia digital. La televisió ha arraconat els transistors i incorpora els circuits integrats.
	1983 -  Primeres emissions de TV3 a Sant Joan Despi
	1987 -  Arriba la TV privada a l'estat espanyol
	1988 -  Neix el 2on. canal de TV3, el Canal33.
	1994 -  Legalització de les televisions locals a Catalunya.
	1997 -  Emissió de la 1ª plataforma de Televisió Digital per satèl.lit a Espanya
	1998 - TVC inicia  emissions digitals terrestres (DVB-T) de prova.
	1998 - Es comercialitza als Estats Units, el WebTVInternet Terminal, que és una caixa que es connecta a un televisor per navegar per internet amb l'ajut d'un comandament a distància.
	1999 - S'adjudiquen 14 canals de Televisió Digital Terrestre de pagament (TDT).
	2002 - TV3 realitza la 1ª emissió real de Televisió Digital Interactiva.

Al següent video de l'Edu3.cat, pots veure com des del seu naixement, la televisió ha experimentat canvis importants, tant pel que fa als continguts com als aspectes tècnics. Per veure'l fes click aquí.

Al següent video recorrem la història de la televisió a través de diferents imatges que ens mostren com eren els televisors des de 1928 fins a l'actualitat.

3.4.4.- Maneres de transmetre i rebre el senyal de televisió.

Ens centrarem únicament en donar algunes dades de la Televisió Digital Terrestre (TDT), donat que actualment és la més estesa entre les llars.

La Televisió Digital és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge, el so i serveis interactius o d'accés a la societat de la informació. Aquesta transmissió es pot efectuar per cable, per satèl·lit o per ones terrestres. En aquest últim cas, s'utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional (l'anterior a aquest sistema de transmissió). És el que anomenem Televisió Digital Terrestre (TDT).

La TDT comporta la millora de la qualitat en la imatge i el so, formats avançats d'àudio i vídeo, la possibilitat de rebre nous serveis interactius o d'accés a la societat de la informació i gratuïtat.

Com funciona? El canal de televisió emet el senyal de televisió al centre emissor, via fibra òptica o per qualsevol altre medi de transmissió. El centre emissor distribueix el senyal en la seva àrea de cobertura, el qual és rebut mitjançant l'antena. Finalment, l'emissió TDT arriba a cada televisor gràcies a un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat.

Al següent link de la Generalitat de Catalunya podem obtenir tota la informació necessària (cobertura TDT, instal·lació, TDT per satel·lit, TDT de pagament, etc.). Per veure-ho, fes click aquí.

Al següent video de l'Edu3.cat ens parla d'aquest tipus de transmissió de senyal de televisió. Per veure'l fes click aquí.

La següent infografia d'Erosky Consumer t'ofereix un seguit de dades força interessants de la TDT. Fes click aquí.

Però el futur de la tele no és la TDT, és internet. La xarxa s'ha convertit en un gran televisor amb un nombre de canals gairebé infinit.